El camí cap al mar ha estat ple d´obstacles.
Deixant Burkina Faso enrere, en mig d´una pista de terra solitària,
hem trencat la cadena de la XR.
Estic viatjant amb la Fanny i l’equipatge dels dos i m’he oblidat de destensar la cadena.
CLAC! Silenci. Ha petat.
Hem esperat a l’ombra d’un arbre fins que ha passat una furgoneta-taxi i hem carregat la moto al sostre.
Arribant al poble gran d’aquesta ruta fronterera hem trobat a un mecànic que guardava un tros de cadena de Yamaha Ténéré.
Era compatible i l’ha montat. Faltava el clip per tancar-la i l’hem soldat.
Podem seguir cap a la frontera.
Entrem a Ghana de nit. Dormim al primer poble que trobem.
El segon dia continuem cap al sud sense problemes mecànics.
Però em començo a trobar malament.
Malària? Paràsits? No ho se.
Per avançar sense cansar-me tornem a carregar la moto a una furgo.
Per encabir-la ha descollat l’últim banc de seients.
Pago pels 4 seients que falten i per nosaltres 2. Així fem 250 quilòmetres.
Baixem i en conduim 100 més fins a Kumasi.
Aquesta tercera nit ens regalem un sopar de luxe amb gelat inclòs.
Ens despertem el quart dia quedant 300 quilòmetres per arribar a l’oceà.
Aquesta nit volem veure’l i retrobar-nos amb la resta de l’equip.
Comencem amb ilusió. 40 quilòmetres i PAM!
La pinça del fre de disc de darrera s’ ha trencat.
El pitjor de tot es que la pinça fa de tope en tota l’ estructura eix-basculant i s’aguanta miraculosament.
Si cau, la roda ballarà de costat. A més, és d´alumini i no es pot soldar.
Continuem molt a poc a poc.
A la Fanny no li fa gens de gràcia continuar així i prefereix acabar en bus.
La idea em sembla genial.
Quedem al Green Turtle Lodge aquest vespre.
Sense pressa però sense pausa vaig acostant-me a l’oceà.
Arribo a les 7 de la tarda, ja fosc.
La Fanny, després de 5 busos i 2 taxis arriba a les 10 de la nit.
Objectiu complert.
Hem arribat a l’ oceà des de Bobo-Dioulasso.
Haurem d´esperar a demà per veure´l.
De moment les estrelles i el so de les ones trencant a la sorra.
Meduseando's Blog 