Una realitat complexa

10 de Gener del 2008, Phnom Penh

Entendre Cambotja no és feina fàcil. Ha tingut un segle XX molt mogut.

Primer sota el domini francès, a partir del 50 gobernats pel rei Sihanouk  i, amb la caiguda del rei als 70, comença la guerra entre americans i vietnamites i apareix la guerrilla coneguda com «Khmer Rouge», qui prendrà el poder el 1975.

Pol Pot era el cap dels «Khmer Rouge». Primer ministre el 1976, va plantejar una «utopia agrària» que va convertirse en una massacre indiscriminada de cambotjans. Aquesta guerra interna va destrossar la societat des dels seus fonaments. Tothom podia ser considerat enemic al règim. Ningú entenia realment què passava ni què es pretenia.

El major extermini es va fer als voltants de la capital -Phnom Penh- en els anomenats killing fields, punt on es descarregaven els detinguts arribats amb camions. Allí se’ls matava a cops de martell al crani, amb destrals o amb ganivets. Només alguns morien a tret de bala perquè resultava més car.

Avui es poden visitar els killing fields. Hi ha una pila de cranis dins d’una estructura monumental per recordar el genocidi. La gent del país no va saber que això succeïa fins anys més tard. Els «Khmer Rouge» posaven música per ensordir els crits.

Pol Pot va acabar amb la digntitat cambotjana. El procés de recuperació no és ni fàcil ni ràpid. Les cicatrius de l’ànima costen de curar.

A partir de l’any 1992 van començar a arribar extrangers del món occidental, ONG’s, Nacions Unides.

Semblava que Cambotja s’obria el camí cap a la recuperació econòmica i social però, avui, any 2008, segueix sent un dels països més pobres del món.

Aquells extrangers van arribar carregats de dòlars.

Les famílies locals només han vist land cruisers -amb les lletres UN pintades a les portes- entrant i sortint d’ambaixades, i hummers davant dels night clubs de moda.

El poble segueix tenint el mateix que abans. És a dir, poca cosa.

I pitjor, segueix sense entendre per què tanta sang vessada.

Però ha après la lliçó: preguntar és perillós.

I Cambotja guarda silenci.