9 d’Agost del 2005, Cala Gonone
L’altre dia vam topar amb una colla de catalans a Porto Torres.
Un portava la samarreta blava de «No al trasvessament de l’Ebre» i ens vam reconèixer com a compatriotes tot d’una.
Fins aquí tot bé.
Nosaltres erem 2 alemanys, 2 sards i 2 catalans.
Anàvem tots 6 amb un barret-globus que ens sobresortia 30 cm per sobre de les idees.
Cutres? Si! Però graciosos també, i el que voliem era riure i fer festa.
Primera pregunta de la catalana: «I que feu amb aquest barret al cap? Ens pensavem que, com a mínim, seríeu alemanys!»
Primera resposta: «I vosaltres que feu sense barret? Els fa el nostre amic Maurizio. I si, ells 2 són alemanys.
«Ah! i què feu amb ells?» – «Doncs són amics nostres!»
«I ja els coneixíeu d’abans?» – «D’abans de venir a Sardenya? Doncs, no.»
«Per cert, per pillar algo de nas?» – «No ho se. Em sembla que per aquí és cara i dolenta la coca.»
«Ah! Per cert, teniu, una xapa. És que nosaltres som d’Olesa i d’Esparreguera i reivindiquem que el Montserratí és comarca!»
Llavors la noia ens va donar un parell de xapes d’aquelles amb un imperdible al darrera i «adéu, adéu».
No vam perdre més temps i vam anar a la platja amb els nostres super barrets de globus, els djembés i la benzina pels malabars.
No és trist això? Una colla de catalans van de viatge i es tanquen en cercle entre ells.
A la primera oportunitat que tenen de fer amistat amb algú -quina casualitat, també catalans!-, el primer que fan es qüestionar les amistats dels seus compatriotes.
El segon és riure’s dels barrets; i el tercer és demanar coca. Imagino jo que per posar-se a parlar entre ells amb encara més emoció.
Això si, la reivindicació; això si que ho tenien clar. Portaven xapes i tot.
No els interessava conéixer a un sard, parlar amb desconeguts o deixar-se anar.
Ara bé, fer conèixer que els 2 poblets que habiten tenen una identitat pròpia, i que es mereixen ser reconeguts com a comarca independent, era essencial.
Quina reivindicació més important per fer-la arribar a Sardenya! Els sards la trobaran interessantíssima.
De pas, els catalans quedarem com a malaltissos egocèntrics i monotemàtics que només sabem parlar de nosaltres i nosaltres.
Vinga nois, deixeu aquest tipus de reclams pel campus de la UAB, allà el tema encaixa millor.
Obriu els ulls, descobriu Sardenya, disfruteu de l’entorn.
De moment ja us heu perdut una nit en una platja preciosa.
Hem tocat djembés i guitarres,
hem cantat i ballat amb desconeguts,
ens hem emborratxat i hem nadat al mediterrani en pilotes.